Els mitjans ens bombardegen segon a segon sobre la crisi econòmica com un fet extraordinari, com si el fluir històric del capitalisme fos únicament ascendent en pro del progrés i el fet que hi hagi una crisi respongui a un error humà del que ens hem de fer responsables totxs. La realitat dista molt d’allò que ens ven la premsa.

És hora de fer un pas i sortir de la nostra eterna innocència. El capitalisme no és progrés, el capitalisme és misèria. Les crisis només ho són des de la perspectiva del treballador, la crisi per al capitalista i l’especulador és una oportunitat de seguir enriquint-se a base de l’empobriment de les classes treballadores d’aquellxs que el sistema ha fet responsables.

Però, on ha quedat l’autodefensa? Les classes treballadores ens hem deixat seduir per les engrunes que el capitalisme va oferir a canvi de renunciar la lluita per un món millor. Aquesta assimilació de l’estat del benestar i la venda als ulls en que el consumisme pregona ens ha convertit en l’ésser egoista preconitzat pels neoliberals que ens ha dut a pensar que la pobresa o el nivell de vida va lligat a la predisposició individual, oblidant l’organització col·lectiva com a forma de combatre-la. El nostre aïllament és la seva fortalesa.

La pèrdua de la capacitat d’organitzar-nos ha fet més fàcil que el capital ens prengui aquells drets que va concedir per por a la revolució. L’individualisme imperant ha estat la causa de què el malestar s’enfoqui majoritàriament cap a les classes polítiques com a responsables úniques i exclusives de la “crisi”, que en realitat no són més que els gestors de la misèria, ja que la resposta popular que encamini la ràbia és encara feble. Per això, ara és hora de tornar a organitzar-nos.

Pots creure que camines sola, i que les teves mans sostenen fermament els teus vells pensaments rossegats. Però no és així, no estàs sola, simplement és el que et volen fer creure. No tinguis fi entre cadenes asfixiants, no tinguis fi entre reixes ofegadores. Caminarem solxs a ulls de la gent, però sempre avançarem o retrocedirem juntes.

Actuar com a condició, llibertat com a definició.

Grup Anarquista Sedició